Malgrat que la relació entre les mines i el poble del Molar presenta una llarga història, no serà fins a mitjans del segle XIX en què es planteja una explotació de la galena (mineral de plom) del territori. En aquest moment s’obriran diverses mines al Molar*, però únicament la Mina Lussa (també coneguda com mina Loussa, la Unió o la Linda Mariquita) s’establirà com una explotació altament rendible. La transformació d’una petita explotació de caire local a una indústria de pes es durà a terme a mans de la societat alemanya Reinish-Nassanische Bergwerks und Hüssen Actien Gessellschaft de Stolberg. Com ens podem imaginar, durant l’època en què la mina va ser usada amb altres finalitats, dins del territori republicà, durant la Guerra Civil Espanyola, aquesta societat alemanya va “abandonar” la mina i no va retornar. I ja no es recuperarà l’explotació de la mina fins l’any 1963, quan l’empresa Traminera SA es dedicarà a recuperar tot el mineral de plom que s’havia llençat amb l’escòria o mena, és l’últim episodi en la vida de la mina que cessarà tota activitat a partir de 1974.

Durant aquests anys i de la mà de la Mina Lussa, el poble del Molar va viure tota una sèrie d’innovacions de caire social, cultural, constructiu, etc. Totes les coses tenen una cara bona i una de dolenta i la mina, malgrat els perills que suposava treballar-hi i l’explotació que patien els treballadors, resultava una font de riquesa enmig d’una comarca -El Priorat- amb una agricultura molt empobrida. La mina portava bons sous, instal·lacions modernes (com aigua corrent, lavabos, electricitat...). I van sorgir tot un seguit de moviments obrers i socials que donaran lloc a associacions que, encara avui dia, segueixen vives; a la vegada que es creen fins a 3 bandes de música, una agrupació teatral i un Orfeó de més de 100 integrants.

La mina portava, també, conflictes i reivindicacions per un treball més digne (al cap i a la fi, aquestes empreses venien al territori espanyol pels sous baixos i la precarietat en el treball), conflictes com la vaga de l’any 1916 i l’enfrontament amb la Guàrdia Civil, en el que resultaren diverses dones ferides (foren elles les que es van enfrontar a l’autoritat en aquest episodi).

Més enllà de les profundes transformacions socials i de l’impuls cultural, la mina ha deixat al Molar tot el seu esquelet: els edificis de treball de la mina, la xemeneia de la màquina de vapor, l’edifici d’administració (actualment seu del Centre d’interpretació de la Mina Loussa), muntanyes i muntanyes de materials de rebuig de l’explotació minera i tot allò que no es veu a simple vista, com el pou d’uns 180 m per on es portava el mineral a la superfície, els 5 nivells i fins a 15 km de galeries que es troben sota dels edificis i el record d’un passat industrial en què el poble del Molar va esdevenir un centre dins el Priorat.

*Aquestes mines que no van perdurar tant en el temps rebien noms com: la Galapa, la Ventura, la Francisca, la Bertha, la Cisterneta i el pou del mas de les Puces.

Textos: Maria Garcia Barberà

Fotografies: Ajuntament del Molar i Maria Garcia Barberà