Posteriorment a la presència romana, el terme del Molar queda pràcticament desocupat i el centre de població es trasllada a Garcia. Garcia, que en un primer moment depenia de Siurana, acabarà independitzant-se i es convertirà en un centre de poder que governa sobre els territoris de Garcia, El Molar, El Masroig, Falset i Pradell.

Amb l’arribada dels cristians, el comte Ramon Berenguer IV dona les terres del Molar al monestir de Poblet, tal com es llegeix en un document de 1156. Concretament, es donen un conjunt d’horts i el Mas d’en Bas (actualment conegut com a Mas del Severino), uns espais que pertanyien a la Garcia sarraïna però que es troben dins el terme del Molar.

D’altra banda, l’any 1194, el rei Alfons el Cast cedeix als monjos de Sant Bru un conjunt de terres (que constituiran el naixement de la cartoixa d’Escaladei i part del Priorat històric) entre les quals es trobava la finca Perla del Priorat. En aquesta terra del Molar, on actualment es troba el Mas Martí o Mas dels Frares, aquests monjos van construir-hi un petit monestir que funcionarà fins la desamortització de Mendizábal, el 1835.

Se sap, també, que l’any 1309 part de les terres de l’actual terme del Molar passen a mans de la baronia d’Entença (Guillem d’Entença i Montcada, concretament) i, a la seva mort, s’incorporen a un conjunt polític-territorial que acabarà sent el comtat de Prades i la baronia d’Entença, quan el rei Jaume II cedeix aquests territoris al seu fill Ramon Berenguer d’Aragó, que se’l bescanvia amb el seu germà Pere d’Aragó (a canvi del comtat d’Empúries). D’aquest canvi de terres en sortirà guanyant Pere d’Aragó, quan es comencen a descobrir diverses mines (especialment de galena) a les terres de l’actual Priorat.

Durant aquests primers segles el poble del Molar no s’havia constituït, fins i tot el camí ral passava pel costat del Mas d’en Bas direcció a El Lloar i Garcia. El nucli antic del poble actual era conegut com els Masos del Molar i no va ser una població independent fins l’any 1850, quan finalment se segrega de Garcia. Vol dir això que El Molar no existia? Quan es passeja per la població es pot discernir perfectament quines són les cases més antigues, vora l’església, amb una minúscula Plaça Major testimoni d’aquest passat. Un nucli original format per Cal Bargalló, Cal Vilanova, Cal Claro Vell, Cal Coco i Cal Coco Vell.

Aquest nucli urbà s’ampliarà a partir del s XIX, creixent en direcció a l’actual Ajuntament i la carretera, una construcció ràpida que durà a una separació per carrers segons les diferències socials i econòmiques.

Textos: Maria Garcia Barberà

Fotografies: Ajuntament El Molar