L’hospital 

D’aquests episodis de la Guerra Civil al Molar en queda constància de maneres diverses. El testimoni més visible és l’edifici de la Mina Lussa, que va ser hospital de guerra i la cara visible de la tragèdia. Però no només queda l’espai, sinó també les restes del voltant d’un centenar de persones que van morir-hi i que descansen al cementiri del Molar.

En aquest espai d’enterrament comú, una fossa militar de grans dimensions, a l’interior del cementiri, assenyalada per dues plaques, es troben enterrats el centenar de militars republicans, però també uns 25 civils que van morir en el període de la Guerra Civil, víctimes de bombardeig, evacuats del front de l’Ebre, refugiats i víctimes de la repressió.*

A la vegada, en els quaderns conservats del doctor Miquel Gras Artero, cirurgià en cap d’un dels equips mèdics, es troben informacions sobre les passes que van seguir nombrosos pacients que arribaren a l’hospital. I aquest testimoni ens descriu de quins indrets van ser evacuats cap al Molar i cap a on van seguir posteriorment.

Varen ser evacuats, doncs, segons les llibretes de Gras Artero:

• Ascó, 3
• Corbera d’Ebre, 2
• Ermita (de ?), 1
• Gandesa, 5
• Garcia, 3
• La Fatarella, 22
• Móra d’Ebre, 3
• Pobla de Massaluca, 2
• Riba-Roja d’Ebre, 2
• Rocafort, 1
• Serra de Cavalls, 19
• Serra de Pàndols, 5
• Venta de Camposines, 32
• Vilalba, 12
• Vinebre, 1

Placa commemorativa dels pacients morts a l'hospital de la Guerra Civil de la Mina Lussa, El Molar. 

* S’ha de reconèixer que les circumstàncies de la Guerra i la postguerra han enterbolit, durant molts anys, la realitat exacta de morts i desaparicions. És així que, segons algunes fonts, s’arriba a parlar de més d’una fossa o de diversos centenars de morts enterrats. 

El terme del Molar

El terme del Molar, tal i com passa amb els termes circumdants, conserva encara nombroses i amagades restes de la Guerra Civil en forma de trinxeres, punts de tirador, restes de metralla o els propis masos que es van usar com a refugi. Quan recorrem els camins del Molar ens podem topar, per sorpresa, amb aquesta història no gaire llunyana. 

Fins i tot s’havien arribat a estavellar diversos avions, d’ambdós bàndols, en diversos punts del terme, com un “mosca” que,  el 2 de setembre de 1938, va caure als Tossals, pilotat per Francisco Paredes (que va morir allà mateix).

Es troben identificades i inventariades les restes de La Serra del Tormo (entre El Molar, La Figuera i la Torre de l’Espanyol). Encara es poden veure, mig perduts entre la vegetació, fins a 17 punts de tirador. En aquest mateix paratge, entre els anys 2009 i 2011, es van arribar a trobar restes de material bèl·lic com una bomba, fragments de baionetes o bales. 

Aquest, malgrat que és el sol jaciment inventariat a detall, no és pas l’únic espai on ens podem trobar amb aquestes restes històriques-arqueològiques. Però els més de 80 anys que ens separen d’aquests fets, el creixement imparable de la vegetació i la pèrdua de la memòria (amb la mort d’aquells que recordaven, de manera directa, el període de la Guerra Civil) està duent a la desaparició d’aquestes pàgines de la nostra història.