Durant segles les terres del Molar pertanyen, principalment, al domini de Garcia. El Molar, tal i com existeix avui, no el trobem fins el 1850 amb la seva independència com a població. Durant una bona part de la seva història, la gent del Molar vivia en masos dispersos pel territori, un conjunt d’edificis que conformen una part fonamental de la història i el patrimoni d’aquest poble.  

Com, malauradament, passa sovint al Priorat, arran de la fil·loxera del segle XIX, molts d’aquests masos es troben desocupats i en estat ruïnós, un testimoni de la pèrdua de població, l’abandonament de les terres agrícoles i un canvi en la vida que ha agrupat els habitants en les poblacions (ja no és necessari quedar-se al mas durant dies o mesos per a poder fer-se càrrec de les terres quan, amb els vehicles actuals, el desplaçament és molt més fàcil). La gran majoria de les edificacions que es conserven pertanyen al segle XVIII, moment en què l’augment de la riquesa i les noves necessitats en la vida van portar a l’edificació de nous masos o la remodelació dels antics.

Tots aquests masos, tant els més petits com els grans, havien estat les cases d’algú durant anys, vides de pagès, lligades als camps i al cicle dels conreus, on la vida i el treball s’unien entre marges, eres, masies i bancals. En aquests segles passats quan encara existia una vida arrelada al camp, l’essència del món rural, amb camins que recorrien totes les terres de mas a mas, de poble a poble, teixint una xarxa per tot el Priorat.

D’aquest patrimoni arquitectònic, històric i social, en queden testimonis escampats pel terme:

s. XII

Si ens remuntem a l’època medieval ens trobem amb un nom que destaca pel seu paper com a “fundador” d’un nucli “urbà” dins l’actual terme del Molar, el Mas d’en Bas.

El Mas d’en Bas va ser part de la cessió de terres que va fer el comte Ramon Berenguer IV al monestir de Poblet, l’any 1156. A partir d’aquest moment (segle XII) apareixerà anomenat tant el Mas d’en Bas com l’Hort d’en Bas en els documents de Poblet sobre la cessió d’aquestes terres i el posterior cobrament dels impostos a diverses famílies entre els anys 1156 i 1548, quan es ven el mas a un propietari de Garcia.

Arribats al segle XVIII l’edifici es trobava ja en estat ruïnós i serà el propietari del moment, Severí Argilaga, qui construirà la nova edificació que trobem avui dia. Així doncs, l’actual Mas d’en Bas, el Mas del Severino, és un edifici de 3 plantes, corrals, magatzem i forn, que va ser usat com a habitatge fins a la Guerra Civil.

s. XV

Un dels altres masos més antics i coneguts, encara existent avui en dia, és el Mas dels Frares, construït al segle XV pels monjos de la cartoixa d’Escaladei. Va funcionar com a monestir fins l’any 1835, amb la desamortització de Mendizábal*. Aquest mas era un dels més grans del terme del Molar ja que el conjunt de mas, corrals, magatzems, pati, quadres i cups ocupava 445 m² . També constava d’un altre espai al terme de Bellmunt, a l’altra riba del Siurana, la Casa Gran (magatzem i celler). Amb nombroses transformacions des del segle XIX, ha arribat a funcionar com a casa rural i bodega.

s. XVIII

La gran majoria dels masos destacats del terme del Molar es construeixen durant el segle XVIII o és en aquest moment, amb l’augment de la riquesa dels molarencs, quan es remodelen masos antics. Seran grans edificacions, no tant per la mida de l’habitatge, sinó per tots aquells elements annexos que ens parlen de com era la vida al camp al segle XVIII. Es tracta dels corrals, els magatzems, les basses i cisternes, els cups (quan eren masos amb producció de vi) o, fins i tot, els forns; tot allò que pogués ser útil i necessari per a la vida diària i els treballs agrícoles.

Així doncs podem parlar del Mas del Poldo, que manté el seu aspecte original i que va arribar a tenir l’habitatge de 3 plantes, un corral, un magatzem, un paller i una bassa. Encara conserva un escut a la façana principal i la numeració de la casa (que era la vivenda de la família). Uns metres més enllà es pot trobar l’antiga masia medieval que, en aquest cas, no es va derruir, coneguda com “Lo Mas Vell de Mas del Poldo” i de mides molt més reduïdes que la nova construcció.

El Mas de la Nadala, actualment en ruïnes, va ser una altra de les grans masies del terme, arribant a ocupar més de 300 m². Era vivenda i, alhora, espai de producció vitivinícola, així que constava d’un conjunt d’espais amb funcions ben específiques: una zona d’entrada i descàrrega per a la verema, l’accés a l’edifici que duia a la zona de pesatge de la verema i abocament als cups, els propis cups i l’espai de buidatge, així com els magatzems. A la planta baixa també es trobava una petita cuina i la quadra, mentre que l’espai de vivenda estava situat a la primera planta.

El Mas del Perxet, també de gran envergadura, tenia la masia principal de 3 plantes, corrals, magatzems i cups. Aquests habitatges estaven molt més desprotegits que els nuclis poblacionals així que ens trobem amb construccions fortificades, com en aquest cas, amb contrafort i espitlleres**. També presenta un altre element arquitectònic destacat, la barbacana, que és la part de la teulada que sobresurt de l’edifici per a apartar la caiguda de l’aigua. La seva posició el situava en un lloc preeminent (encara avui en dia), ja que és la primera construcció que es veu en creuar el pont sobre el riu Siurana, des del Masroig en direcció al Molar.

Un altre mas fortificat, encara usat com a vivenda, és el Mas de l’Engràcia, que també presenta barbacana i espitlleres i conserva la portalada original, així com la numeració a la façana de l’edifici.

Alguns dels masos, doncs, s’han salvat de la ruïna i el pas del temps gràcies al seu ús continuat, com el Mas del Casoliva, el Mas del Pinyol o el Mas de l’Elena Roca (conjunt de 2 masos, construïts al segle XVIII i XIX respectivament, el més nou encara en ús) amb la seva sínia***, però la gran majoria es van perdent lentament fins a assolir un estat irrecuperable.

D’aquesta manera, amb la concentració urbana dels habitants del territori, l’abandonament del món agrícola i la facilitat del transport, els masos van caient lentament i inexorable. Entre aquestes construccions mig ruïnoses es troben masos fortificats com el Mas de la Cola (amb finestres d’espitllera i barbacana), masos amb forn com Lo Mas Vell (que va ser habitat fins a la Guerra Civil) i el Mas de l’Abelló, masos amb cups per a la producció de vi com el Mas del Panxó i el Mas de la Plana del Portal, o masos amb sistemes per a la recollida i aprofitament de l’aigua com el Mas del Racó (amb un anjub**** i barbacana), el Mas del Cabaló (amb una bassa) o el Mas del Pastisser (prop del Molí del Coco i davant el bassot del molí).

s. XIX

Durant el segle XIX encara es van construir alguns masos més, alguns com el Mas de Bartolí, el Mas del Cros, el Mas de la Solana o el Mas de Ca la Menda segueixen en ús, d’altres com el Mas de la Palmira o el Mas del Portal segueixen la mateixa sort que els masos abandonats del segle anterior, la ruïna.

De vegades no són només els edificis els que ens parlen del patrimoni com el Mas Nou del Mas Vell, amb un nom tant curiós com descriptiu i que mostra les pedres roges originals en una cantonada. D’altres ens expliquen històries insòlites dins el nostre territori, com el Mas del Camperol (BCIL), construït l’any 1875 (amb ús de vivenda continuat). Va ser bastit per un indiano que havia fet fortuna a Mèxic i trenca els esquemes dels masos tradicionals, amb un pati interior, rectangular i porxat, així com la teulada a quatre vessants.  

Petites històries, moltes d’elles perdudes o oblidades, amb les que ens anem trobant quan passegem pels camins del terme del Molar.

* Desamortització, episodi històric en què s’expropien forçosament les terres i béns pertanyents a l’Església i les ordres religioses per a posar-los a la venda mitjançant la subhasta pública. La desamortització que du a terme Juan Álvarez Mendizábal entre 1835 i 1937 és, tan sols, un dels diversos episodis d’aquest tipus que es duen a terme a l’Espanya del segle XIX. En aquest cas s’arriben a suprimir les ordres monacals i militars (eclesiàstiques, és clar) i subhastar els seus béns, un fet del qual es va beneficiar, principalment, la burgesia.

** Espitlleres, element defensiu usat des de l’època medieval. Finestres estretes i allargades que permetien observar l’exterior i llençar projectils alhora que eliminaven l’accés des de l’exterior.

*** Sínia o sènia, màquina per a elevar l’aigua mitjançant l’ús d’una roda i la força d’un animal o del propi corrent d’aigua. Principalment s’usava en els regadius.

**** Anjub o aljub, dipòsit tallat a la roca i cobert amb una construcció de pedra seca per a la recollida i ús de l’aigua de la pluja.

Textos: Maria Garcia Barberà

Informació i fotografies extretes del catàleg de masies i cases rurals del terme del Molar

Fotografia Mas del Camperol INVARQUIT